Il figliuol prodigo (Domenico Balestrieri)                         

 

Testo originale Traduzione

 

Il figliuol prodigo

 

Hin dersett agn o dersett agn e mezz

Che foo vers: de chì inanz quant en faroo?

Forsi en faroo ancamò per on bell pezz ;

Ma forsi hin quist i ultem vers che foo.

Chi‘l sa me‘l diga: e se la fuss inscì,

O Meneghin, coss’en sarav de ti?

 

Coss’ en sarav denanz al tribunal

De quell giudes giustissem e tremend?

I to rimm, via de quatter ch’hin moral,

T’accorget ben per quant se poden spend,

Va là; portegh el meret de componn

Sui scherz d’ amor e sui bellezz di donn.

 

Si, t’ee tegnuu polid quell bon register,

E t’ee cavaa el bell frut de quell che dis

El Magg, che in tutt el rest l’è el to maister,

E adess franch el te sent del paradis.

L’è andaa lu inanz, l’ha faa lu la calada

Sul bon sentee, ma ti t’ee voltaa strada.

 

Via, femm giudizi intant che semm a temp,

E ch’el Signor per grazia el ne sopporta.

Se pò dà gust al mond, ma in l’istess temp

Stà in caresgia, e cercà quell che pù importa.

Fèmm pur di rimm, ma de quij rimm però

Che al streng di gropp ne possen fà bon prò.

 

Fèmm vedè sodament, senza smorbià,

Ch’el nost lenguagg el dis tutt quell ch’el voeur;

Che l’è bon de mett s’cess, e ch’el sa andà

Per la strada pù curta a trovà el coeur.

E, già che semm sul cas, podem descor

De la misericordia del Signor.

 

In del Testament vecc, e pù in del noeuv,

Dopo ess staa miss in cros per nost ajutt,

El n’ha daa semper, e el ne da tanc proeuv,

Che se cognoss la soa bontaa per tutt.

Podarev inscì dinn, ma per adess

Portaroo on fatt che l’ha portaa lu istess.

 

On gran scior el gh’aveva duu fioeu,

Ma tra quist ghe passava on gran desvari ;

El prim savi el tendeva a fà i fatt soeu;

L’olter mò ragazzon l’eva el coo a l’ari:

E on di l’ha faa i soeu cunt de voress scoeud

Ogni sort de caprizzi, e fà a sò moeud.

 

Se cercass in cà mia lacc de gajna

Mel daraven, el diss, che in quant a quest

No me cala nagott; ma intantafina

Son soggett e no poss comandà i fest.

La libertaa de fà e de desfà

No gh’è danee che le possa pagà.

 

E con tutt ch’el s’accorgia del despecc

Ch’el ghe farà: tant’è; lassand de part,

Ogni respett, el dis a quell bon vecc:

Scior pader ch’el me daga la mia part.

E in del fà ona domanda de sta sort,

Che gran tolla! nol vens nè ross nè smort.

 

El bon veggion l’è immobel de manera

Ch’el par on omm che sia retraa su on quader:

Car el mè tos, el dis, parlet da vera?

Te gh’ee tant coeur d’abbandonà tò pader ?

Che desgust ett avuu? Cossa t’hoo faa?

Pensegh ben. Lu el respond: gh‘hoo già pensaa.

 

Ah nò, car el mè tos, ah nò, el repia,

Dormegh sora sta nocc, e pensegh ben.

Che serva! L’e stinaa: vuj andà via;

L’è bella anch questa, e vuj quell che me ven.

Guarda on poo tò fradell! Con mè fradell

Se cordem pocch, e poeu cossa fa quell?

 

A sto parlà, vedend ch’el stava dur,

Anch ch’el se senta a strappà el coeur: Orsù,

Vedi, e1 ghe dis, che te voeu andà; va pur;

Questa l’è la toa part, anzi de pù;

Ma daran giò sti gran bullor, ch’el mond

L’ha el dolz su l’or1a, e poeu l’amar in fond.

 

Lu mò fasend oreggia de mercant,

In att de sbergna el se ne immocca,e inscambi

El toeu su ingord quij bej danee lampant;

El rest, part robba, e part letter de cambi;

E poeu, montand in su on bizzar cavall,

Al pader malcontent el volta i spall.

 

Alto, lacchee, staffer e camarer,

Seguitee el patronscin; fee bon viacc,

Che prest ve mudarii de sto penser,

E el pientarii quand l’avarà faa affacc.

Ma intant el pover vecc, pien de magon,

El ghe lassa adree i oeucc per compassion.

 

Colù,el fa paricc mja, e el va a fermass

A ona cittaa ariosa dove gh’eva

De podess toeù de tucc i sort de spass.

E de buttà via el sò comè el voreva.

El cerca dove sia la mej locanda;

El da orden che tutt sia faa a la granda.

 

Adess mò el gh’è rivaa; la se trà in pee;

Corta bandida e sciali senza cruzi:

Se fa tutt coss a furia de danee;

Cressen i vizi, e calen i pescuzi.

Regall, bagord, festin, gioeugh, trebbi, etzettera

L’han miss in cas ch’el voeur fà bella lettera.

 

L’è desligaa el cavrett; spes sora spes,

E che la vaga fin che la pò andà.

In don dì el spend quell che l’è assee in trii mes

El cerca tucc i straa de stralattà;

E, se lu no je troeuva, i adulator,

Che goden ai sò spall, i troeuven lor.

 

L’è già voeuja la borsa, e l’è già a segn

De no podè pù tirà là sta vitta

Pur a reson de debet e de pegn,

Inscì a la medioss, tant el seguitta.

Infin poeu riva on sarasara; infin

L’è redutt a la succia, in sanquintin.

 

E, perchè i guaj fan giust comè se dis

Di scires, che adree a vuna ghen va des,

Per ruinall de ramm e de radis,

Vens anch la calastría in quell paes.

N’occor ch’el spera ajutt; l’è lì ch’el cova:

In sti bugad gh’han tucc de fà a cà sova.

 

Quij soeu amison de vaglia inscì fedel,

Ch’ el tegneva de cunt comè fradij ,

Fin ch’han poduu raspaghen, gh’ hin staa al pel;

Adess l’è mudaa scena, e n’hin pù quij.

El proeuva adess strasciaa pesg che nè on lader

Cossa voeur dì l’avè lassaa sò pader.

 

Pover meschin, cossa credii ch’el faga

Locch, giò de canchen, per trovass tant pover?

El va senza savè dove el se vaga,

Cercand de sostantass, cercand recover;

E l’è mandaa da vun, per fagh servizi,

A viv coi animal in di sporchizi.

 

L’è mandaa, cont on orden, da on massee,

Desutel tre voeult pù de chi el le manda,

Ch’el le mett subet a quell bell mestee;

E cont aria e coi brusch el ghe comanda;

Mantegnendel cont acqua e on poo de pan,

Tant muff, tant dur, d’ess refudaa d’on can,

 

Dov’ hin i vin de fà ciappà la ciocca,

E i bocconscitt leccard, ong e besong?

Adess besogna fass de bona bocca,

E fa cros e medaj, mordend i ong.

E i vestii barlusent? Uh! poverasc,

L’è mezz vestii de biott, e mezz de strasc.

 

El nass pover l’è pur la mala cossa,

Ma l’è ben pesg per vun che vegna al manch;

Vun levaa in di delizi, e che nol possa

Trovà del pan quand la ghe dà in di fianch!

Sto pover marter adess sì l’ha pari

Soll solett, motrient, a fà lunari.

 

El va girand coi soeu animal intorna,

Col remors ch’el le rod e el le compagna,

E se s’imbatt per cas che in quell contorna

Ghe passa on scior vestii con tutta magna;

Allora el se scorlliss, e el resta lì,

Disend, strengiuu in di spall, seva inscì anmì.

 

Tirand là in quij miseri de sto pass,

Fina a sospirà i giand di soeu porscij ,

On dì, tutt penseros, pondand su on sass

El gombed, e la man sora di zij,

Stoo chì, el dis, strimed a patì la ghia,

Quand stan mej quij che serven in cà mia.

 

In cà mia? Ah signor, coss’hoo mai ditt?

L’ eva ona voeulta, e la sarav anmò,

Se avess faa, in loeugh de scoeudem tanc petitt,

Comè el fradell ch’el ten de cunt el sò.

Eel fors ch’el pà no l’abbia parlaa ciar?

L’ è chì adess lu el fondusc, l’è chì l’amar.

 

Fornimela, ghe voeur resoluzion:

Andaroo là senz'olter, e in genoeucc,

Pà, ghe diroo: nò ben, car scior patron,

Anch quand sia indegn de stagh denanz ai oeucc,

El preghi a toeumm per servitor; ma lù

El me pò dì: va in pas, no te vuj pù.

 

Sì te vegnet adess quell brav fioeu,

Che no te gh’ee gnanch de quattatt i carna:

Torna coi toeu porscij, torna al stabbioeu,

A cascià el muso denter in la marna.

Te gh’ee pur là el tò lecc su la cassina?

Cossa partendet chì, faccia bronzina?

 

E dopo sti paroll, per compiment,

El pò saramm la porta in faccia: allora,

Che travaj sarà el mè, che gran torment,

Che gran desperazion, de crepagh sora?

Se ben gh’hoo tanta fed, che se dia voeur,

No1 dirà inscì; che infin l’è de bon coeur.

 

El solta in pee quell pover balabiott,

Magher, destrutt, con cera che spaventa:

El par ona figura del Callott

Con quella soa marsina sfilaprenta,

Sospirand e piangend, in d’on’oggiada,

El ciama ajutt al ciel, e poeu el s’instrada.

 

El gh‘ha on squellott de legn taccaa in zentura,

On mezz capell , on bastonasc in man;

Toeuss, cont i pee descolz, el va adrittura

Vers cà in manera de fà bajà i can:

Ma el strascina adree i gamb inscì de stracch,

Che s’el spiret l’è pront, el corp l’è fiacch.

 

Quand poeù l’entra in la patria, oh allora sì

Ch’ el se sent in del coeur pussee ticch tocch!

El va adree al mur lott lott, el dis, son chì;

Son chì mi al gran tandemm, adess gh’è pocch

E lì el fa duu o trii pass in su on quadrell;

E el se tira in sui oeucc quell mezz capell.

 

Per la gran confusion ross comè on foeugh,

E palpaa e muff pensand ai sò desgrazi,

Infin voltaa on canton, l’ è rivaa in loeugh

De sguisì a la lontana el sò palazi.

L’eva a on poggioeu sò pader, e vedend

Quel pitocch l’ha on cert mott che nol sa intend.

 

E in del tornà a vedell tutt vergognos,

Che no1 volzava gnanch a guardà in Su,

El sbanfa, e el dis : Saravel el me tos?

Eel lu fors, o no eel lu? sì ben l’è lu.

El le cognoss del franch de lontan via;

Ch’el sangu el sporg, e'l coeur l'è ona gran spia.

 

Lest, el trà via de slanz el bastonscell,

E el leva in pee, sbattend in terra el scagn;

El fa la scala, el fa pù d’on basell

Per voeulta, comè on fanc de dodes agn:

E lassand d’ona part la gravitaa,

El ghe corr a la contra fina in straa.

 

L’è tutt content, e inscambi de paroll,

El sospira, e el trà lacrem de sta posta,

El le basa, el ghe butta i brasc al coll;

E l’ha sospir e lacrem per resposta:

Che anch el fioeu, ch’el vorav dì tanc coss,

Ghiè soffega el magon dent in del goss.

 

Basta, el solta poeù su de lì a on bell pezz:

Car el me pà, st’infamm, sto biridoeu,

No l'è degn de ricev tanci carezz,

Nè manch de vess ciamaa per sò fioeu.

Son staa on ingrat, ma giuri al ciel e a lù,

Fin ch'avaroo fiaa in corp de tornagh pù.

 

Allora el torna anmò ai primm segn d’amor

Quell bon veggion ch’el vorav pur sfogass:

E el deslengua, e el se volta ai servitor

Che resten lì incantaa comè de sass:

Quest l’è el tos ch’eva pers; corrii, scernii

Dent in la guardarobba el mej vestij.

 

L’è menaa in cà, e lavaa tutt de coo a pee,

E vestii tutt de noeuv ch’el fa on gran spicch;

mà quell bon pader nol n'ha minga assee,

El dis: mettigh in did l’anell pù ricch,

E fee scannà on vedell, perchè ghe sia

On gran past cont invit e sinfonia.

 

Intant che in cà se sona e fa cuccagna,

E se sent el rumor fina de strada,

Riva el fradel maggior de la campagna,

E el domanda: Coss’è sta fustusciada?

Gh'è on staffer su la porta, e el ghe respond,

Cuntandegh tutt el fatt ciar e redond.

 

Anzi l’ avarà faa fors anca lù,

Mes’ciand i veritaa cont i bosij,

Comè cert servitor che per el pù

Fan el mestee di tizziroeu e di spjj ;

E per pescà in del torber sti facc franch

Reporten in cert cas de pù e de manch.

 

Quand el sent el motiv de sta gran festa,

El par on can che ghe schiscen la coa;

E el dis con rabbia: Hoo de vedè anca questa!

E lì el tra el mull, nè‘l voeur mett pè in cà soa:

Solta voltra sò pader, e el procura

De imbonill, e el le prega e el le Scongiura.

 

Ma lu in collera el sclama: Per chi cel

El mej vestii che sia, El mej anell?

Per chi è staa semper umel e fedel?

Nò; guarda; hin per colù de mè fradell;

Hoo intes: per vess ben vist besogna fà

El vagabond, el scrocch, el strappacà.

 

A sta manera almanch me poss promett

On vedell grass de dà on bell past anmì;

Che a vess staa ubedient gnanch on cavrett,

Che l’è on cavrett, l’hoo mai avuu ai mee dì.

Anzi con tanc bonn oper e resguard

Son trattaa asquas comè se fuss bastard.

 

Ti, el dis el pader, te see in cà patron

Tant comè mì: dì on poo, te paren robb

De fà e de dì? che bella compassion

A on fradell miserabel comè Giobb!

Ah, che no te see minga persuas

Coss’è i viscer d’on pader in sto cas.

 

Butta a bon cunt, e pensa i coss con flemma,

Che te cognossaree che t’ee fallaa:

Fa a me moeud, consolemmes tucc duu insemma,

D’on fioeu, d’on fradell recuperaa.

L’eva pers, l’eva mort per soa desditta,

L’è vegnuu, e l’è tornaa de mort a vitta.

 

Inscì el parla el Signor, inscì l’esprimm

La soa bontaa quell Dio ch’è mort per nun;

Inscì, chi n’ha besogn, mì per el primm ,

Semm ciamaa a penitenza a vun per un.

Basta a cercà el perdon, ch’en semm sicur:

E ghe sarà chi possa anmò stà dur?

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)