Son
chi denanz a la mia scrivania
e
spegàsci on quaderno. Se Dio voeur,
on
quaj penser, scumàa dessoravia
di
regòrd, el simonna cont el coeur,
poeu
el va in sta sciôstra, dove tegni on poo
de
tutt quell che me gira per el coo...
Foeura de la finestra on boff de vent
el
sperluscia la rogora che gh'ho
nel
mè giardin... on vero monument
de ramm, de brocch, de ombrìa, quand gh'è tropp sô;
col
vent lée la cicciara e la me incanta...
e
mi... cunti la storia de sta pianta.
EI
mè nonno, girand ona mattinna
de
ottober per i piann, inanz e indrée,
l'era rivaa giust a la « Bergaminna »,
dove
gh'era, in quell temp, on rogorée:
on bosch de piant de scimma de quij bon...
Ma
adess... hann treppàa sù finna... i moron!
Coi
capiett di riciam e la sciguetta
l'andava
a caccia cont i bacchetton
inves'ciàa,
ona caccia quietta, quietta,
ma
coi sò batticoeur e i sò emozion...
Me
la regordi anmì, che de bagaj
gh'avevi
cattaa gust... in finna mai!
In
quell dì del vottcentnovantasett,
el
nonno l'ha portaa, tornand a cà,
fada
sù in d'on canton del fazzolett,
per
la soa biadeghinna, de giugà,
'na
quaj gianda regoeujda a la mattinna
nel bosch de rogor de la « Bergaminna ».
Giubilàa
bacchetton, càpi e sciguetta,
el
nonno, profittand de l'occasion,
l'ha
ciappàa per 'na man la soa tosetta
e
poeu... l'ha comenzàa la soa lezion,
sotterand
ona gianda col zappin
arent
a la murella del giardin...
E
intanta el ghe diseva: «Chì ch'inscì,
l'ann
che vén, trovarèmm ona piantella
verda
e menudra, fresca come ti,
on
germoeuj... de ona rogora novella...
ma
a pocch, a pocch, col sô e con la braminna,
la
cressarà, sta pianta piscininna...
La
cressarà, a l'indritt, su sto terrén,
semper
pù a volt e semper pussée granda...
Te védet... nun ghe voeurom giamò ben,
anca
se, per adess, l'è anmò ona gianda...
'Na
gianda... ma on cicìn de... fantasia
l'è
assée a fà crèss sta pianta toa e mia...
L'è
assée a tiralla granda... sora el tècc,
drizza
e superba come ona reginna...
Mi...
la vedaroo nò, perchè son vècc,
ma
ti, che incoeu te see la soa madrinna,
te
podarét, pensand a mi, d'està
gòden l'ombra per leg e
ricamà... »
EI bosch de rogor de la «Bergaminna»
l'è,
incoeu, domà on regord, forsi... on magon...
al sò post... ona quaj scés de rubinna
la
stramezza di piann... senza moron,
ma,
in memoria de quell bel rogorée,
gh'è
anmò ona pianta... e l'è restada in pée...
Sta pianta l'è ona rogora « maestra »,
drizza
e superba come ona reginna,
e
quand la guardi chì, da sta finestra,
pensi
anmò al nonno... a la mia sorellinna...
intrattant
che on stornell o on passarin
el
sgoratta dai brocch su el campanin...
In
mezz ai ramm de sto mè bell pianton,
santa
memoria de la mia «brasera»,
se
càmbien i color cont i stagion...
canten
i usèj, quand vén la primavera...
L'è
inscì che mi ritroeuvi tutta quanta
la
poesia del bosch... dent in sta pianta.
Hin
passàa sessant'ann... forsi de pù
da
quell dì del vottcentnovantasett...
La
mia sorella e el nonno... adess gh'hin pù...
ma
gh'hoo sta pianta che la me permett
de
cicciarà con lòr... tutt i momént...
Per sto miràcol l'è assée... on boff de vent...