Al giardin del Caffè Cova (Camillo Cima)    

 

Testo originale Traduzione

 

Al Giardin del Caffè Cova

(1879) - Lanterna magica

-     

-       Ven chì con mì’, settèmes giò on poo arent,

Che teujaremm an nun el nòst brao sorbett;

E intant, se te gh’ee voeuja de sta attent,

Te vui cuntà tant de quj bèj robètt

De tutt sti sciori che ven semper chi,

Gh'emm de morì del rid, t'el disi mi..

 

Per primm, te vedet quel giovin allegher

Ch'el gira intorna per cercà qùaidun?

EI cred de trovà chi... on capellin negher

Settaa in d'on sit in dove gh'è nissun:

E in scambi a st'ora chi (pover fioeu!)

L'è insemma a on moros noeuv che l'ha faa incoeu

 

Quell li grass grass, vestii de ciar a righ,

L'è on negoziant de seda cont di ghèj;

Te vedet che ormai l'è on cap antigh,

Eppur el fa el giavan cont i donn bèj:

De moeud che lu l'è semper per i pee,

De chi ven al Cova insemma a la miee.

 

Adess guarda quell là; l'è on nobil vecc,

Stremii compagn di candilett d'on sold:

Anca d'estaa lu el patiss sempr'el frecc

E'l porta quell sórtó inscì longh de fold:

Però l'è fors cent'ann che no' l va in lett

Se non l'è vegnuu al Cova a teù el sorbett.

 

Quell lì col nâs ch'el par on antipòrt,

EI gh'ha 'na ballarina per miee:

Lee la guadagna tanto, e lu el sò fòrt,

L'è fagh el pròcol per vivegh adree;

Sicur che tanti vòlt l'avrà dovuu

Sarà su on oeucc... e fors’anca tutt duu.

 

Quest chi che passa con quell fà de pù

Ch'el tratta d'alt in bass el camarer,

L'è vun de qui salamm che voeur sta sù

Perchè l'è pòch che l'hann faa cavalier,

Credend ch'el bindellin el ghe porta onor

Come el diploma che se dà ai dottor.

 

Te vedet quell scior li già in sull'etàa

Tutt scicch per comparì anmò on giovinott?

L'ha tolt quell pigottin ch'el gh'ha taccaa,

Che la poò vess soa tosa, a di nagott!

Lee la pò nan vedèll...e tutta sira,

No la fa che mollagh pesciad de lira.

 

Quell bell spincin che parla chi dedree,

Con quella bella tosa che’l gh'ha apress,

L'è già la quarta che’l ghe ruga adree,

Che’ l cerca de ingarbià per l'interess:

Ma se pò ben specciassel de dì in dì,

Che la ghe daga el rugh, anch questa chi:

 

    Perchè, dopo quai temp, se ven a savè

Chè tutt i gran palazz che’l gh'ha a Venezia,

Al strengiment di gropp, hinn dò ò trè

Trappol de cà che varen on'inezia;

E se capiss tròpp ciar la soa pretesa

De tirass su sposand 'na milanesa.

 

Ecco on pess gross de la magistratura

Anmò on pivell, procurador del rè:

Guarda che plecch, come le mett giò dura!.

El se cred necessari forsi perchè

L'è on can de dio ch'el ghe tetta dent

Se ‘l pò mandà in galera anca i innocent.

 

Guarda on poo in fond, quell lumagon che vosa

E spua giò sentenz come nagott:

Adess .l'è milionari, e el va in tiròsa,

Ma l'è vegnuu a Milan cont i pee biott:

In poch temp l'ha savuu .tirassi arent

A furia de falli ogni moment!

 

 Quell masigott li appos, sempr’in marsina

 El dev vess on magnato, a quell che par;

 Soo che l'è semper staa impiegaa in marina,

 Senza avè vist, mai nanca in sogn el mar;

 E quand s'hinn liberaa, per compensall,

 L'hann faa sorintendent di scoeul de ball.

 

 Te li che adess ghe passa arent arent 

 On alter personagg col fà tutt seri:

L'è vun de quj banchèr che ruga dent 

In del gran caldaron del Ministeri;

Per lu Minghett, Bastogi, Doda e Sella:

Hin quell che l'è per mi la mia sprèlla.

 

Sta attent adess, e guarda quell moffin

De quella tosa insemma al so papà,

Coi so oeucc bass, compagn d'on madonin,

Che lassa nanca on pèl de dubità ;

Eppur col cuggiarin che la gh'ha in man,

La fa el telegrafo.col so... gaddan.

 

Diffatti poch distant, sott la spalléra,

Quell là settaa, el ghe guarda a lee fiss fiss;

Ben, hin d'accord; segond a la manéra

De teù el sorbett, sto boia, lu el capiss

Se’l dì adree la va a messa con la donna,

Per trovass là anca lu... a l'ora bonna!

 

Citto, che adess gh'è chi on commendator,

De qui omen de pols, maniga stretta,

Che guai a nun se gh'eren minga lor...

L'Italia la sariss anmò de tetta!

Però metten mai pè in nissuna strada

Se non prima quaidun fa la calada.

 

    De quj omen che se n'intend de tutt,

Ch’hinn nassuu apposta per tegnì el cazzuu,

Ma che, prudent e furbi, e on poo anca instrutt,

Lavoren per l'Italia... cont el cuu...

Vui dì stand settaa giò, coi man in di cart,

A fà. finta de leggi, o a tràj despart.

 

Qui trii lì arent hinn tutt trii giornalista

Che fann l'amis quand vegnen chi a la sira,

Ma appos ai spall se dann del pagnottista,

Dell'asen, del venduu, del ciribira!

E quand s'avess de dì la veritaa;

Gh'hann squas reson tutt trii, hin ben informaa.

 

El primm el fa el cronista, e l'è tant ciall

Ch'el bev tutt quell ch'el sent a cuntà su;

L'alter l'è on critigh: basta insavonall

Ghe se fa scriv di robb ch'el sa nanch lu:

L'ultim in piazza el fa el repubblican,

Ma in cà coi sò, l'è bon. de menà i man.

   

Quest chi l'è on avvocatt, .ma' l'è' on tappon,

De quj bravi domà de sbragalà;

Inscì de solit ghe dann tucc reson

Quj taj che ghe piàs minga a litigà;

E lu cont la vòs grossa, el gh'ha el talent

De fass cred dai cojonni, on gran portent.

 

Quell li l'è on letterato minga bon

De fa el so nòmm o scriv tre righ in cròs;

Vedend de no podè eclissà Manzon,

El s'è daa al realismo pù ris'ciòs,

Sicur che la Farfalla o el Pessimista,

El proclamen on gèni a prima vista.

 

Qui duu gingella Iì cont quella donna,

Hin duu amisoni ch’hinn adree a andà in tocch;

E lee l'è ona cantanta, ma la stonna

Talment, che ona scrittura anca de pocch

L'è mai stada capace de trovalla,

Per quant faghen tutt trii nanca a pagalla.

 

Ghe moeuren squasi adree, sti duu cialitt,

E spenden e fann dèbit all'ingross,

Pur che se riva a scoeudegh i petitt

E trovà el mezzo de stoppagh el goss:

Ma si, lerài! Cont tutt el so bon-ton

La mangiariss i pee de san Carlon.

 

Quest chi l'è el deputato tal di tal,

De quj che g'ha sul goeubb milla mestee:

Consilli comunal e provincial,

Sindech del so paes e fabbricee,

Membro de Comitati e Commission

E on sciampin in squas tucc i amministrazion.

 

Basta conosseI lu, s'è ben sicur

De trovà on post,'na cros o on quai ajutt;

I so parent gh'hann tucc i spall al mur,

I so amis s'hinn provveduu de tutt...

Intant che chi gh'ha el merit o el diritt

Strasa i danee di supplich e i bollitt.

 

Quell omm on poo trivial, ma pien de anèj,

La: spilla de brillant, cadenna d'ora,

L'è on capmaster ch'ha savuu fa di ghèj

E ch'el po di de vess on scior, a st'ora:

Anzi, el continua a guadagnann anmò,

A furia de fa cà che... borla giò.

 

Dagh d'oeucc, intant ch'el passa, a sto sciccon:

L'è on nobil de cinq quart, pien de danee,

Che dopo vegh faa dà l'educazion,

L'ha.vorsuu teù la.tosa d'on strascee:

Adess sta frigna... de Porta Cinès

La capiss no se non parlen francès.

 

Guarda. quest chi mò adess. Ma però sent

N'hoo :squasi pien la scuffia de parlà!

L'è on pezz che tiri innanz, e tutt sta.gent

La va. adree a cress, invece de calà!...

Per parlà mal de tutta sta missolta...

L'è mei che tornom chi quai altra volta.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)