San Bernardin di Mort (Ciro Fontana) 

 

Testo originale Traduzione letterale 

San Bernardin di Mort (Chiesa milanese, sulla sinistra di Santo Stefano. Fu eretta nel secolo XVII dall'architetto C. Buzzi. Ha aggregate un'antica cappella-ossario, di cui si fa parola nella lirica.

Vigilia de Natal: on frecc de boia!
L'era de sabet, e mì giravi intorna
a la colonna del Verzee. Cercavi
on botteghin, dove ona volta on vecc
el vendeva i moned de Carlo Codega
e tucc i ann mì ne toeuvi voeunna
de regalagh a on scior
patii de numismatica...
Cara quel botteghin! La robba veggia
beato chi le guarda con piasee...
L'era lì schisciaa denter: la vedrina
cont on lumin, e pienna de stremizzi
in mezz al gibilee
de cà de cà, de cà...
Hoo dervii la portina col sonell,
in dò parol me sont intes, e l'onim,
un barbettin de quei
che te vedet faa sù dent in di nivol
se mai te see insognaa de vestiss d'angiol.
L'ha tiraa foeura on ghell de Cecco Beppe.
Pagà e scappà, l'è staa ona robba sola,
come on lader de pocch, come on barbon,
dopo slongaa la man per caritaa!
Ma se gh'aveva quella sira indoss?
Forsi le sa el Signor, che el sa tutt coss...
La nebbia la correva: domà quella
l'era lì a confortamm de bona amisa;
la gent l'era ciappada,
come morduda dal ball de San Vit,
i bottegh pien de lus e pien de ghej,
perchè el Bambin, incoeu, l'è scior an'lù,
e alla stalla o a la stella
nissun ghe pensa pù...
Sont restaa in strada quasi imbesuii
tant che on chaffeur de piazza, in del schivamm
per on barbis: «Neh, che facimme?» el vosa
e mì manca podee
respondegh: «Mammalucch!»
per paura che quel, sentend inscì,
el me credess on forestee a Milan.
Milan, dove te see?
Natal, dove te see?
Me sont perduu, là, in mezz al vecc verzee.
Vigilia de Natal, modernitaa,
palazzi bej, come se fann in 'Merica,
e tanti ghej, a soffegà i penser...
Ma dove s'eri, in fin?
Cossa l'era quel frecc sù per la s'cenna,
cont el coeur slavaggiaa come ona broeuda,
senza malinconia, senza allegria;
la mia Milan l'era scappada via.
Quanti ciar, quanta gent; e tutti istess,
con la faccia de pressa e de rabbios.
Toeuh! Tutt d'on bott hoo vist on poo de scur,
al contrari de quel che in la tempesta
el guzza i oeucc spiand ansios el faro;
a mì, pover tapin, quel cantonscell
el m'è paruu de bon quaicoss de bell.
Sont borlaa denter in San Bernardin.
Gh'era nissun, e nanca ona donnetta
de quei che sciuscia i pater come el zuccher.
E nanca on boffett d'aria ne de fiaa
ch'el disturbass la fiamma di candel.
E guardavi quej facc negher de oss
senza pagura, e me scappava foeura
de bocca on "bonna sera"! dolz e ciar
come a di amis trovaa dopo tant'ann:
amis de gioventuu, de balossad...
L'era gent de Milan, gh'è pocch de dì!
Trovada là nel nost San Bernardin;
gent a la bonna, contenta di lumitt
de la gesetta,
andada a riposà prima ancamò
che in del verzee
se ravanass in gir a la Ninetta.
"Bona sera", disevi, e, in confidenza,
i bus di crapp pareven sberlusì.
«Ehi, Scior, andiamo, e ora, adess se sara
l'era el sacrista con i ciav in man,
sospettos, 'me fudessi on gainatt
piovuu d'on trani bon per el Tecoppa.
E mì, per damm del ton, segnand i oss:
«Ecco on poo de Milan, de milanes!»
E lù cont ona faccia
de foin, missa a moeuj in di scureou:
«Cossa che salta in ment? Chi se ringrazia
Domine Dio, perchè
Milan l'è viva e nò perchè l'è morta...»
Quij pover fraa desseppellii in la gesa
parlaven per la bocca del sacrista;
vos del bon sens, che sta lì minga tropp
a cinquantalla sù...
Sont vegnuu foeura fresch come on fringuell.
Jer o diman, incoeu, passaa cent'ann,
per viv o mort Milan,l'è semper quell!

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)