La polpetta del re (Ferdinando Fontana)   
      Caricatura di Antonio Cagnoni

 

Testo originale Traduzione letterale 

La regal polpetta

Recipe: on'olivetta
che, al post de l'oss, la gh'abbia on trifolin
involtiàa in dò fett
de carna de cavrett.
Mett dent sto polpettin
in d'on ortolanin;
mett dent l'ortolanin in d'on dordin;
mett quest in del panscin d'ona quajetta,
e la quajetta in d'ona pernisetta,
e la pernis in d'on fasan doràa,
che in del sciampagn primma el dev vess lavàa.
Sto fasan mèttel dent in d'on cappon;
sto cappon mèttel dent in d'on pollin;
sto pollin mèttel dent in d'on ocon;
e sto ocon mèttel dent in d'on porscell.
Poeu mètt dent el porscell in d'on vitell;
e sto vitell mèttel dent in d'on boeu;
e liga sù tuscoss cont del ramett.

Dopo: Fà coeus caròtol, verz, fasoeu,
aj, scigòll, rosmarin, biedrav, ravett,
baggiann, sèller, tomates, erbion
e pomm de terra in d'ona gran caldera,
cont dent on mila liter de barbera;
mett la caldera sora on gran fogon,
e bùttegh, quand la buj, di peveron,
del timm, de la cannella, tanto sàa,
e cent chili de zuccher raffinàa;
e poeu traggh dent el boeu ligàa ben ben,
e làssel coeus on dodes or almen!

Quand sarà sugàa sù el barberon,
tra via, senza paura,
tutta la toa verdura;
e, dopo, boeu, vitell, porscell, ocon,
pollin, cappon, fasan,
pernis, e quaja, e dord, e ortolan;...
e serv, caldo fumante, el nisciorin: che saran i dò fett
de carna de cavrett,
cont denter l'olivetta,
cont dent la trifoletta!!!

Questa l'è la ricetta
de la regal polpetta! ...

 

 

 

Commento

La polpetta del re, la ven foeura de ‘na  commedioeula scritta da Fernando Fontana vers la fin del 1800 indove se cunta-sù la tragica avventura d’on scianin che, dopo vess nassuu, el ven daa a duu  balord (Mago luu e Stria lee) che ‘l voeuren perchè gh’hann la cà piena de ratt. Lu però i ratt je lassa scappaa, ma in quella casa lì el fa la famm e anca el corr el ris’c de vess mangiaa. Fina tant che on dì el Re Ciappachelghè, che ‘l gh’aveva nanca l’ombra de la famm, el ciama el Mago ne la speranza che le  guarissa. El Mago el ghe proponn ona polpètta che lu cusinerà cont el coeugh e el Re, che ‘l va matt per i  polpett el ghe domanda la ricetta.

Che la ven leggiuda al Re.:

El Re el va foeura de matt per la contentezza, el Mago el va in cusina cont el coeugh per preparalla e el scianin de nascost el ghe va dree ne la speranza de podè finalment mangiaa. Ma i duu hinn disonest; tegnen per lor i danee de la grossa spesa e compren  invece per el Re ona qualsessia polpetta. E intant che cerchen de refilaghela sora on gabarè  tutt d’or, el scianin cont on salt la fa soa e in d’on boccon se la mangia. Poeu el scappa..

El s’cioppa foeura on gran bordeleri, poeu riven i polee che le cerchen e el troeuven. Al scianin ghe fann el  process e le condannen a la forca (come spess succed: chi ròba tant  la passa liscia, e chi ròba domà perché el gh’ha famm la paga per tutti).

L’è giamò su la forca con la corda al coll, ma per fortuna, la soa mamma-scianna la riva in temp e la portinara de la cà indove el viveva - che l’è con lee - le salva perché la taja la corda che ‘l ghe stringeva el coll.

(Angela Turola – I amis de la Poesia 19 marzo 2012)

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)