Abass l'esperienza!
Ah! L'esperienza la
voeur dì prudenza
e la prudenza l'è la
fin del mond,
perchè, s' el dubi in
l' anema el scomenza
a fà l' oggin, magara
anca el se scond,
poeu 'l torna cont i
se, forsi, pò dass...
l'inciòda ogni
entusiasmo an'mò in di fass.
Quanti, ma quanti vòlt
mi voraria
tornà a l' etaa di mè
vinticinqu'ann,
minga per batt an 'mò
l'instessa via,
che hoo faa, pienna de
gioj e de malann,
ma per sentimmel pu su
la conscenza
el sòffegh, ch' el
toeu 'l fiaa, de l'esperienza.
L'è d'on grand bell
quella primavera,
che la ghe cred' al
mond, senza paura,
di vòlt cont on cicin
de sicumera,
che la scompar pussee
che se madura,
ma che l'è fidegh san,
che a oeucc saraa
el salta i sces, a
cost de fass del maa;
e cont ròtt ona gamba
an'mò 'l tappascia,
perchè la gamba la se
giustarà;
poeu, conossend nò i
lacrim, el sgavascia,
anca se in gir el véd
a lacrimà;
el fa l'amor, anca se
intorna a lu
gh'è tanto amor
s'giandaa, ch'el torna pu.
L'è d'on grand bell
quella primavera,
che, trovand a ogni
pass su la soa strada
el vecc,
inviaa là vers la soa sera,
le varda, 'mè 'na
robba liquidada
e ghe vén nanca in
ment che l'è quell lì
el so settember,
prossem a vegnì.
Guai s' el cajroeu de
l'esperienza
el taccass a sgrià la
gioventù,
smorzandegh l'impet de
la confidenza!
A st' ora el mond el
giraria pù!
L'è giamò decretaa che
a pòcch a pòcch
deventom tutti el
trèdes de taròcch.