La gesa di lusert
 (testo di Piero Mazzarella, musica di Moietta)     

Testo originale Traduzione

 

La gesa di lusert

Gh’è ona gesa là in fond
a la strada che porta a Biegrass,
la gh’ha minga el sagraa
e l’è fada de sass;
l’è freggia d’inverno,
co’i mur che se lassen andaa,
ma la cros del Signor
la te manda calor.

Nott e dì gh’è semper 'vèrt
a la gesa di lusert,
lì ghe prega la povera gent,
senza cà, senza nient.
Famm la grazia anca a mi,
che son pover come ti,
ti tel see che son senza pretes,
scusom tant se hoo pregaa in milanes.

Quand l’è primavera
e in de l’aria l’è teved el so’,
caccen dent el crapin
e stan li a curiosà,
la famiglia luserta:
i fiolin con la mamma e’l papà
li de sott de la cros
preghen forsi anca lor.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)