Eccone alcuni:
IV
(Ona putanna on poo descaviggiada...)
Ona putanna on poo descaviggiada
la va per on consult in del dottor,
Poeu, quand che l'è 'l moment de fagh onor
col borsin, la sortiss la soa stoccada:
«Che 'l me perdona, neh!, car el mè scior,
ma i temp, per vunna che la batt la strada,
hinn inscì gramm che podi nò, in giornada,
dagh ona somma pari al so valor! ».
El sospira el dottor, senza ona piega,
e: «D'accord, vala bene, ma in scambi» el dis
«la me faga reclamm coi so collega!».
«Certament» la respond cont on sorris
«e anca lu, vist che pàrlom de bottega,
me ne faga on ciccin con i so amis!».
VII
(La prima volta? Forsi l'era stada...)
La prima volta? Forsi l'era stada
ona scommessa per andagh adree
a on scorlacoo d'amis, ona bravada
quasi per scherz, domà per fà el pussee.
Poeu gh'è vorsuu nagotta - ona cialada -
a scarligà inscì foeura de sentee
e a casciàss in del gir d'ona brigada
de lader, de slandronn, de forestee.
Adess l'è lì, quattaa cont on lenzoeu,
in d'ona strada de periferia
de sta cittaa che la perdona minga
e quij man inranghii - quij man de fioeu
restaa de marmo dopo l'agonìa -
stringen anmò tra i did ona siringa.
XI
(In ca' di amis, in bona compagnia...)
In ca' di amis, in bona compagnia
t'incontret l'ingegner o l'avocatt,
el maester de scola, el ragionatt,
el pittor, l'impiegaa de ferrovia,
el nodar, l'architett, el commerciant,
el pret, el farmacista o el commediant.
Se cicciara del tutt, senza pretès
(de politica, d'art, d'economia,
de religion o de filosofia)
e tanti volt se sa che a fann i spes
hin i zabettament de quest o quell
che in gir, domà vorè, ghe n'è on sfragell
Ma nissun che 'l s'insogna de ciamà
puta, mettèmm el cas, al ragionatt
come se fann i rogit o i contratt,
a l'architett come se monta i ca',
a l'avocatt o al giudès on parer
tra on offellin, on sigher e on biccer.
Invece, quand se sa che gh'è on dottor
in mezz ai alter, l'è giamò d'avanz:
semper on quaichedun el se fa innanz
e ghe par minga vera de no cor
a rodàgh on consilli (e inscì el s'illud
de raffà-giò el secrett de la salud).
E quest in grazia poeu de l'invenzion
che la fa de la scienza sanitaria
anca on'opera santa, umanitaria;
insomma - disen - quasi ona mission,
in fin anca per chi ghe salta in testa
de vorè fagh ai medich on'inchiesta.
Allora gh'è quell scior aristocratich
che 'l te ruza pian pian in don canton
e 'l te spiega sottvos che 'l cortison
a lu el ghe giova perchè l'è on asmatich
ma che già, dent per dent, el gh'ha paura
- a quant se dis - de seguità la cura.
On alter, gris e con la cera magra,
intanta che 'l te slonga ona tazzina,
el te domanda in pressa, a la sordina,
i ultim rimedi contra la podagra
o, se 'l te derva on uss, l'è perchè 'l voeur
vegh ona medesinna par el coeur.
On alter Tizzi, tipo original,
el dis che l'ha leggiuu, ier o l'altrèr,
el nomm d'on specialista forester
bon - a quell che gh'è scritt in del giornal
de fà resuscità, quasi, on mezz-omm:
ghe piasarìa savè 'l perchè e 'l percomm.
A on tal, minga per lu ma per la noeura,
ghe servirìa con comod l'indirizz
d'on sit in dove i tett se fann postizz,
ma che se poda mettij e tiraj foeura
anmò, de tant in tant, per nettaj-su
e per faj vegnì stagn dessorapù.
On alter tal l'è pien de raffreddor,
ona tosa la voeur calà de pes,
a ona sciora gh'hann dii che 'l sal ingles
l'è 'l mej che se pò dà per i sudor
e on veggin, con l'andana del reumatich,
l'è curios de savè di omeopàtich.
Insomma: sti serad in societaa
per i dottor diventen on castigh,
pien aràs de torment e de fadigh
a tutt vantagg de l'altra umanitaa
che, stravaccada in gir sui canapè,
je tampina credend de fagh piasè.
E inscì, de spess, adotti sui duu pee
l'invenzion de quell scrocch d'on mè collega
che, per vess nò seccaa, 'l ciappa la piega
de confidagh a tucc che 'l so mestee
l'è nò curà i malaa ma... andà de nott
a sonà la ghitarra in di casott!
XIX
(Gh'è di dottor che veden la politica...)
Gh'è di dottor che veden la politica
fina dent in la pissa di malaa
e giamò sul color giald o rosaa
- socialismo a la man - ghe fann la critica.
Che se poeu la persona l'è anca stitica
el giudizzi l'è lì, bell e spuaa:
capitalista porch e bolgiraa
cont on tantin de scoeula gesuitica.
La toss l'è on trucch de l'anti-democratich
che 'l tenta foeuravia de protestà;
la diarèa l'è on sistema diplomatich
per minga pagà dazi e refudà
tutt'i proposit di riformador...
E 'l vomit? L'è 'l disturb che metten lor!
XXIII
(On dì che seri settaa giò in canton...)
On dì che seri settaa giò in canton
cont on lapis in man e on taccoin
specciand che la rivass l'ispirazion
per scriv ona quaj strofa in meneghin,
on amis senza tanta educazion
el m'ha ciamaa, sto faccia-de-caìn:
«Cossa te scrivet, pien de compunzion,
che te me paret quasi on certosin?».
«O giusta!», ghe rispondi per travers,
cont on'oggiada sbiessa, de nemis:
«Cerchi domà la rima di mè vers
inscì, per mazzà 'l temp, come se dis... ».
Ma quell canàia subet el m'ha faa:
«Comè? Te basta nò mazzà i malaa?».
XXVI
(M'hann dii che, l'altra nòtt, ona contessa...)
M'hann dii che, l'altra nott, ona contessa
l'hann portada de corsa a l'ospital
per fà on'operazion in tutta pressa
in bass al venter, dove gh'era 'l mal.
Però s'hin accorgiuu, al moment precis
che on cerusigh famos l'era dispost
a tajà, che nissun s'era decis
nanmò a rasalla ben, in quell tal post.
Se le ciappa 'l dottor con l'infermee
ma ghe spieghen che lu, cont el rasor,
el podarìa rangiass in sto mestee
soll se la sciora la fudess... on scior.
«Allora che l'se cerca in del rion
on perrucchee assee scrocch, anca de donna,
svelt e legger de man e che 'l sia bon
de fà, come l'occor, 'na figuronna!».
Sònen, donca, a la porta d'on barbee
perchè 'l pessega, in men che no se disa,
a fà giò 'l pel, col principià de pee,
a la part che ghe ciamen la barbisa.
E inscì l'operazion la po' vess fada
in grazia d'on ciccin de fantasia
d'on artista che in man la s'è trovada
l'occasion de vuttà la cerusìa.
Tutt el se giusta e tutt el va benon
senza nanca padella e boccaressa:
in fin, content i mònegh, contenton
el cerusigh, contenta la contessa:
domà che, vegnuu 'l temp de congedalla,
ghe dann - tra l'alter - anch el cunt e lee
la s'incoccìs in l'opinion, la cialla,
che cala la fattura del barbee.
Ma 'l barbee, senza tanti compliment,
el diciara che lu l'è giamò al post,
che per la soa fadiga 'l voeur nient,
che 'l cred de vess in debit, a l'opost:
«La gh'ha, la mia contessa, de capì
che, se vun de nun duu dev ringrazià,
quell sont e saroo semper domà mi
per sta mia bona sorta d'imparà.
Savevi che me disen perrucchee
perchè in certi occasion foo di perrucch;
poeu savevi perchè ciamen barbee
vun come mì che 'l sbarba a badalucch;
ma hoo mai savuu perchè inscì de sovent
me domandassen figaro (!) ancasì...
Adess che la m'è ciara, finalment,
a ringrazià, di duu, sont proppi mì!».
XXVII
(«Sciora», el dis on dottor, «el so marì...»)
«Sciora», el dis on dottor,«el so marì
el gh'ha tanto bisogn de riposà,
viv in pas, no casciàssela e dormì;
in sta rizetta, donca, ghe sarà
on calmantin de bev per trenta dì
che, certo, de vantagg ghe ne darà».
«D'accord. Ma, in fin di cunt, quanti cugiaa
gh'hoo de slongàghen perchè sien assee?».
El fa 'l dottor: «Me sont minga spiegaa...
L'è no per lù, 'l calmant, ma l'è per lee!».