L'Accademia di sass (Pier Gildo Bianchi)
(30 sonetti a metrica russa)                                         

 

Testo originale Traduzione

 

Eccone alcuni:

                           I

Certi sass hann decis ona mattina
d'incontrass tra de lor per on congress
e parlà on ciccinin di so interess
dopo d'avè vivuu tròpp in sordina.

Ognidun, voeun a voeun, l'ha cuntaa-sù
quella che l'era insomma l'esperienza
d'ona sconduda, umil esistenza,
disprezzada sossénn de sorapù.

E allora hinn saltaa-foeura sti sonett
che me son ciappaa 'l càregh de trascriv
cont on linguagg assee approssimativ
ma ciar l'istess per tucc, gh'è de scommett

Se vorii pròppi fall, cari bagaj,
ciappeves pur la briga de scoltaj.

         III (sasso da pavimentazione)

Mì son staa mettuu-giò su la rizzada
d'ona povera gesa; sont on sass
de campagna, che 'l porta tucc i pass
de la gent o contenta o tribulada:

battesim, sposalizzi, esequi, mess
de memorial o de ringraziament,
fonzion, ora per ora, del convent
o per i parrocchian, che 'l fa l'istess.

Pasqua, Natal e Festa d'ogni Sant;
la zoppigna la gent dessoravia
e mì sto semper lì, in teoria,
ascoltà i sò secrett, anca pesant

Ma gh'hoo l'anima forta, de granaa
che la desfida fin l'eternitaa.

         XI (marmo per tombe)

Mi, coi mè venadur d'on bell rosaa,
andavi ben sul banch d'on offellee
tra biccer sberlusent e candiree
d'argent e cabaret pien de bontaa.

La condoglianza, invece, di parent
l'ha decis che servissi in del Campsant,
sul sepolcher d'on ceregh important,
come lapida a on fioeu pur e innocent:

on fioeu che l'era quasi on santarell,
pront per vess insedii in la Gerarchia:
forse abaa d'ona storica abazia
o, in terra de mission, vescov modell.

Da la Mort tiraa-giò del pedestall,
ghe vanzarà el mè marmo, a ricordall.

          XIII (pietre semi-preziose)

Largo, largo per nun! Largo e rispett
per nun che semm on rosc de roba fina...
àgata e lapislazzer e giaiett,
ambra, alabaster, ònis, tormalina.

Sass anca nun, però de prima class,
on basell pussee in su de la marmaja,
che nun pòdom guardà de l'alt in bass,
perché no semm né ruff, né menudraja.

L'è, 'l noster, material da soramobil,
di volt incastonaa in d'on quaj gioiell,
opera refinida, s'cetta e nobil
d'artisan invodaa semper al bell.

Per nun se fan in quatter minador,
oreves, ceramista e intendidor.

                   XVII (lava)

Podi parì 'me on sass ma son de nera
lava domà, sbilzada da on vulcan
liquida, ma sugada manaman
che sbresigavi-giò da la brasera.

Son stada come al foeugh d'ona caldera
a buj tra sbròff e boff de fiamm e fumm
e son vegnuda foeura come un fiumm
incandescent e ross da ona miniera.

Quand l'eruzion, però, la s'è calmada
tra zener e lapill intevedida
e la fusion in fin la s'è sfreggida,
l'è diventada dura la colada

e la s'è sfregujada, insci, a tocchei
con l'apparenza poeu de tanti prei.

          XVIII (rosa del deserto)

Mi sont on fior, la roeusa del desert,
ma on fior senza profumm, nò vegetal,
perché mi son de gess, on mineral,
nassuu in la sabbia, sòtt al ciel avert.

Modellada dal vent e da la pioeuva,
gh'hoo foeuj che paren al de cavallett
e zanch de gamber e tenaj d'insett,
oeucc luster come gran madur de loeuva,

lembi che tajen-giò come ona lama,
lamp a forma redonda de crespin,
véll refignaa sul gust di brigantin,
on tant al tòcch, mes'ciaa in de la mia trama

Insòmma: quasi scherz de la natura:
On fior? On sass? O 'na caricatura?

             XXV (mosaico)

Semm i sassitt de veder coloraa
che on temp drovaven solament i artista
ingaggiaa in del mestee de mosaicista
sui paviment e i mur che hann decoraa.

Invece de mett-giò piastrell o prej
imitaven i quader di pittor
con figur d'animai, de piant e fior,
come in di cà dì sciori de Pompej.

Ma hinn propi staa i scalòss de terremott
e l'eruzion tremenda del Vesuvi
che, sbollii a l'improvis. in d'on profluvi
de schej spregevoi, m'hann dispers e rott,

de moeud che, mes'ciaa-sù con d'alter sass,
èmm perduu fin la voeuja de stimass.

                       XXX

Adasi ven giò sera e 'l se fa scur:
s'indormenten i sass a vun a vun;
s'insognen di fatt sò, di sò ventur,
che nissun je scoltava, salvo nun.

El sò discor l'è on farfojà secrett
che minga tucc hinn bon d'interpretà
perché bisognariss toeu-sù el lecchett
de stà citto ma senza domandà:

hinn lor che gh'hann de cuntà-sù la soa,
spontani, come quand che se confessa
sottvos quajcoss ma con taccaa ona coa
misteriosa, a la fin de la premessa.

L'è questa la risorsa per capì
di robb che tanti volt l'è mej no dì.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)