Quando Carlo Borghi muore, il
Guerin Meschino esce, per quell'unica volta, listato a lutto.
Ed è Francesco Pozza a ricordarne gli ultimi momenti e a salutarlo:
T'emm mis in lett; e de nott e de dì
t'emm cuntaa i or; t'em misuraa la vitta
vivend del fiàa che te gh'avevet tì;
parevom gent che ha pers la strada dritta
e che ved vegnì giò la sira scura
semper tra la speranza e la paura.
...
Tì stess t'è ghignaa on poo
l'ultima volta guardand el Guerìn,
e allora, fors, con quel to pover coo
ch'el podeva no moeuves dal cossin,
t'avaree vorsù dì: Ve ricordee
quanti gabol de rid emm tiraa in pee!?...
|
|
|